Recomanacions per a la 59a Fira del Llibre de València

    • Data:01-05-2024
    Recomanacions per a la 59a Fira del Llibre de València

    La Fira del Llibre és una trobada amb editorials i llibreries en la qual els amants de la lectura podran aconseguir llibres firmats i participar en activitats. És una de les millors ocasions per a fer-se amb eixos títols pendents, les darreres publicacions de l'any o les recomanacions que t'han fet.

    En esta ocasió, el diari digital elDiario.es ha preguntat als llibreters i editors per les seues recomanacions lectores per a enguany, que podràs trobar per les casetes de la fira, i, entre les moltes publicacions, han seleccionat tres obres de la Institució Alfons el Magnànim:

    · Indignas hijas de su patria, de Marta García i María Palau

    És la història d'una de les institucions més antigues del franquisme, que va exercir un control ferri sobre les idees, les actituds, els comportaments i, sobretot, els cossos de milers de dones i xiquetes que s'atreviren a qüestionar les rígides normes de moralitat que els imposaren. És també la història d'un organisme desconegut que aconseguí sobreviure a la mort del dictador i va allargar l'agonia de moltes jóvens fins a ben entrada la democràcia.

    · Les absències, d'Irene Klein

    Premi València Nova Alfons el Magnànim de narrativa en valencià 2023, és un conjunt de relats sobre l'absència, el dolor de la soledat, el buit… Els temes de la compilació de contes (suficientment cohesionada com per a considerar-la una unitat clara) giren al voltant de l'absència d'alguna cosa: absència materna, absència de familiars o amics, absència després d'una ruptura, el buit que deixa l'avortament, etc. Per tant, els temes abstractes són l'absència, el buit, la identitat, la soledat i una certa tristesa i melancolia. La música també és un tema recurrent. És un llibre amb temes durs, però que es fa agradable de llegir.

    · El temps en ordre. Poesia reunida 1988-2019, de Teresa Pascual

    És una poesia que relaciona l'aspecte sensitiu amb el reflexiu, s'interroga sobre la pròpia escriptura, a vegades s'acosta a l'oralitat i sempre aconsegueix eludir les manifestacions emfàtiques i els versos previsibles, perquè la sensibilitat i la intimitat a sovint vertebren l'entramat poètic de l'autora amb versos gelosament depurats.